Alfabet tai

Alfabet tai

Tipus	alfasil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única
Llengües	Tailandès, altres llengües tais i malai de Pattani
Creador	Ramkhamhaeng el Gran
Creació	1283
Període	Iniciat el 1283, i fins al dia d'avui
Basat en	alfabet khmer
Sistema pare	Alfabet protosinaític Alfabet fenici Alfabet arameu Alfabet brahmi Alfabet pal·lava Alfabet khmer Alfabet tai
ISO 15924	Thai  (352 )
Direcció del text	d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+0E00–U+0E7F

L'alfabet tai, també anomenat alfabet thai o alfabet tailandès (tai: ตัวอักษรไทย, RTGS:^[1] tua akson thai,^[2] IPA: [tuːa ak-sɔːn tʰai]), és l'alfabet usat per escriure la llengua tai i d'altres llengües minoritàries a Tailàndia. És un sistema d'escriptura anomenat abugida.

És compost de quaranta-quatre consonants (พยัญชนะ, phayanchana), d'un mínim de vint-i-vuit formes vocàliques (สระ, sara) i de quatre indicadors de to (วรรณยุกต์ o วรรณยุต, wannayuk o wannayut). Les consonants s'escriuen horitzontalment d'esquerra a dreta, mentre que les vocals es col·loquen al damunt, a sota, a la dreta, a l'esquerra o fins i tot al voltant de la consonant a la qual segueixen. A diferència de l'alfabet llatí, l'alfabet tai no distingeix entre lletres majúscules i minúscules. Se sol escriure sense espais entre les paraules, però la lectura es veu facilitada pel fet que la major part de les paraules tailandeses té una sola síl·laba; el final de les frases sí que s'assenyala amb un espai.

L'alfabet tai també té uns caràcters específics que representen el sistema de numeració tailandès (ตัวเลขไทย, lek thai), tot i que la numeració indoaràbiga occidental (เลขฮินดูอารบิก, lek hindu arabik) està àmpliament estesa i és d'ús quotidià.